El municipi

Santa Maria del Camí és un municipi de 37,59 km2 situat a 15 km de Palma, actualment segons padró municipal de l’any 2023 té una població de 7.552 habitants. Per la seva localització estratègica, en una de les principals vies de comunicació entre la ciutat i els pobles del Raiguer i del Pla, destacant la seva proximitat a Palma.
Es pot considerar que es un dels municipis que es manté relativament independent de la influència urbanística expansiva de la ciutat (Marratxí, Bunyola o Llucmajor la pateixen amb molta major intensitat).    
El terme municipal és allargat i estret: allargat en l’eix perpendicular a la Serra de Tramuntana i estret en l’eix contrari. Gràcies a aquesta configuració el seu, territori, paisatge i distribució de les activitats és especialment divers. Aquesta realitat junt amb la bona connectivitat, representen factors clau alhora d’interpretar el dinamisme econòmic del municipi, tant a nivell comarcal com insular.
El municipi de Santa Maria del Camí tradicionalment ha exercit com a zona de comunicació entre les comarques del Pla, el Raiguer, Tramuntana i la plana de la Ciutat de Palma, mostrant una diversitat paisatgística contrastada entre la zona de tramuntana amb la Vall de Coanegra i la resta del terme municipal amb un paisatge agrari on hi destaca el cultiu de secà i sobretot el vi com a element indentitari del poble.

La prehistòria i la història antiga del terme de Santa Maria del Camí es troben documentades a través de 42 jaciments arqueològics. Del període pretalaiòtic, se’n conserven diverses coves, que foren utilitzades com a habitatges i com a llocs d’enterrament. Dins la possessió des Cabàs, són rellevants la cova de Sor Tomassa i la cova des Moro.
De la cultura talaiòtica remarcar distints exemples com el talaiot des Claper des Doblers, des Cabàs i el talaiot de planta circular de Son Seguí. A més, cal fer referència al descobriment de les necròpolis prehistòriques de sa Vinya, de Cas Frares i de ses Fontanelles, sense deixar de banda, les restes de sa Garriga de Son Borràs, del puig de Son Seguí, i el grup d’enterraments individuals de la tanca des Cabàs Vell.

El període romà es caracteritzà per la continuïtat del poblament. De l’època, se’n conserva un tram de calçada, al camí vell d’Alaró a Palma. El 1940, a la finca de ses Fontanelles es trobà una sepultura amb uns ploms amb inscripcions hebraiques que daten d’entre els segles IV i V d.C.. Així mateix, la basílica paleocristiana de cas Frares, descoberta al 1833, és un dels altres elements arqueològics de l’època tardo antiga a destacar; que, malauradament, va ser destruïda.

Durant la dominació musulmana, la contrada pertanyia al juz’ de Qanarusa, fins a la conquesta cristiana de l’illa, al 1229, quan, la zona fou cedida a Bernat de Santa Eugènia, governador de Mallorca (1230-1231).
A la butlla del papa Innocenci IV (1248) s’ementa la parròquia de Santa Maria del Camí. L’organització parroquial serví de base per a l’administració jurisdiccional. Els grans senyors feudals retenien el domini directe de les terres i cedien el domini útil a canvi de certs drets, censos, alous i fadigues. Cada feudatari nomenava el batle de la seva potestat, el qual exercia les funcions judicials i tributàries.

En el segle XVII, Santa Maria es va caracteritzà per la forta escassetat i penúria. Hi va haver males anyades de manera continuada (1618-1690). De fet, la fam i la manca d’aliments van provocar un augment de la conflictivitat social.
Malgrat tot,  un dels fets més rellevants d’aquesta etapa fou que, el 1625, la senyora Quitèria Ballester inicià l’establiment de la cavalleria, on s’hi trobaven la parròquia, l’escrivania i la Universitat, les cases majors i l’antiga i petita vila. A més, al 1639, apareix per primera vegada documentada la barriada des Hostals. En 1683 es començà a bastir el convent dels frares Mínims, Nostra Senyora de la Soledat, vora el camí d’Inca. Foren els frares, a causa de la prohibició de no poder consumir aliments d’origen animal, varen normalitzar el consum de la llet d’ametlla, la qual, era i és consumida entre els habitants del poble, bàsicament, per les festes de Nadal.

A començament del segle XVIII, amb la l’esclat de la guerra de Successió, la situació econòmica i social de Santa Maria no era molt alentadora. I la mateixa dinàmica continuà al segle XIX: seguiren les pestes, les epidèmies, les males collites, el pagament de censals. Ja va ser a finals de la centúria quan es van anar coneixent tota una sèrie de millores: el nucli urbà seguia creixent, el 1866 se celebrà la primera fira, el 24 de febrer de 1875 s'inaugurà la línia ferroviària, fet que provocà un augment de la demografia i, el 1890, s’instal·là el primer telèfon al poble.

Durant el segle XX, la població seguí una trajectòria moderadament ascendent. Des del punt de vista polític, malgrat hi havia un domini de la dreta tradicional, es va començar a organitzar el republicanisme i el moviment obrer, a més del desenvolupament d’una interessant dinamització cultural.
En la campanya de les eleccions generals de 1936, s’intensificaren les tensions i les provocacions entre dretes i esquerres. De resultes de la victòria general a tot l’Estat del Front Popular, es destituïren els ajuntaments de dretes i es nomenaren comissions gestores. La de Santa Maria va estar presidida per Bartomeu Horrach Canals (de Can Mort), membre del Partit Socialista Obrer Espanyol. En el transcurs del seu mandat, s’iniciaren un seguit de diverses obres municipals i s’obrí una oficina de col·locació.
Amb l’inici de la Guerra Civil (1936) els falangistes locals varen aconseguir destituir al president de la comissió gestora, saquejaren el local de l’agrupació socialista i s’apoderaren de la batlia de Santa Maria. Dins d’aquest clima bèl·lic, foren assassinats tres santamariers i el batle de Búger, Joan Alemany.

Sota la dictadura franquista, va desaparèixer el dinamisme polític esdevingut durant el període de la Segona República, fins al punt que, amb la restauració de la democràcia (1979), els partits de centre-dreta obtingueren una majoria absoluta sobre els d’esquerra.
L’agost de 1990, mitjançant una moció de censura, accedí a la batlia Mateu Morro Marcè (PSM), esdevenint la força més votada a les eleccions municipals de 1991. Rosa Vich, també del PSM fou elegida batlessa el 2001 i revalidà el títol després de les eleccions de 2002, 2007 i 2011. Actualment, el consistori es troba presidit per Nicolau Canyelles Parets, de MÉS per Mallorca, des del 2015.